La
Confederació General del Treball (CGT) és una organització seguidora de
les idees llibertàries i anarcosindicalistes. El nostre objectiu passa
per la defensa quotidiana dels interessos dels treballadors i
treballadores davant la patronal, en el camí d’una societat més justa,
solidària i lliure.
Aquesta defensa dels interessos
obrers contraposant-los als de la patronal només es pot fer des de la
participació i el protagonisme dels treballadors i les treballadores. La
democràcia directa i el federalisme són els principals vehicles per a
potenciar aquesta participació. Federalisme pel qual es respecta la
lliure decisió dels afectats en la recerca de la solució als problemes
que els afecten, i democràcia directa en el sentit que totes les
decisions, en tots els àmbits, surten de les assemblees dels sindicats
(l’estructura organitzativa bàsica) a les que participen en llibertat i
igualtat tots/es els/les afiliats/des.
De la mateixa
forma, la defensa incondicional dels interessos obrers exigeix la
independència i autonomia de la CGT com a prefiguradora i impulsora de
la independència i autonomia dels treballadors. Cap compromís previ, cap
interès aliè, cap dependència d’altres institucions o organitzacions
pot condicionar les posicions de la CGT en la defensa dels interessos
dels treballadors. Aquesta independència i autonomia, que són
necessàries per mantenir la nostra llibertat de decisió i actuació,
implica no dependre ni econòmica ni políticament d’instàncies alienes a
nosaltres mateixos, i això difícilment s’aconsegueix sense participació.
El que som i el que fem, les nostres possibilitats, són les que entre
tots/es aconseguim desenvolupar, amb la qual cosa la participació és una
necessitat bàsica. I aquesta participació interna, vehiculitzada pel
federalisme i la democràcia directa, i garantida per la independència i
l’autonomia sindical, hem de plantejar-la també a l’exterior de la CGT
en els temes que afecten al conjunt dels treballadors, mitjançant una
actuació sindical transparent, honesta, sense dobles llenguatges.
Si
la participació és un dels fonaments de la nostra actuació, l’altre és
la solidaritat. Els interessos obrers que defensem front la patronal, no
són interessos egoistes i exclussivistes, sinó que s’obren als
interessos generals de la societat, sense deixar fora ningú i fent
especial èmfasi en els sectors socials més desafavorits. La solidaritat
del conjunt d’afectats per les injustícies socials, és la millor
garantia per enfrontar-se amb èxit a les injustícies i al Sistema social
que les genera.
Estructura organitzativa:
L’estructura
de la CGT té‚ com a element bàsic, el sindicat i es desenvolupa
federalment tant sectorialment com geogràficament. El sindicat (que té
les seves arrels en les seccions sindicals que agrupa), mitjançant el
pacte federal successiu, forma les federacions locals i comarcals, que
formen federacions territorials a nivell d’autonomies o nacionalitats.
Paral·lelament, a l’àmbit sectorial forma les federacions d’indústria. A
tots els àmbits el sindicat manté el caràcter d’unitat bàsica de la que
sorgeix tot el procés de prendre decisions. A tots els nivells
funcionen les corresponents juntes o comitès, sense capacitat decisòria
sinó coordinadora, essent els càrrecs de caràcter rotatiu i a disposició
dels representats.
Objectius:
L’objectiu
central de la CGT és la construcció d’una societat més justa, lliure i
solidària, objectiu que té moltes connotacions político-socials que
s’escapen a una visió restrictiva del fet sindical. L’ecologia,
l’antimilitarisme, la igualtat de sexes, races i pobles, etc, són
qüestions a les que la CGT també dedica el seu treball, la seva lluita,
fins i tot en el plantejament sindical quotidià. Acció social i acció
sindical formen part de la mateixa lluita global. En aquest camí la CGT
intentarà treballar conjuntament amb col·lectius llibertaris i
alternatius, i amb les diferents xarxes i coordinadores que a nivell
internacional lluiten contra el neoliberalisme i la globalització
capitalista.
En el terreny sindical, la CGT té que fer
front a les constants agressions que, actualment, pateixen els
treballadors. A través de la manipulació de la crisi econòmica, el
capitalisme mundial està portant a terme una important ofensiva contra
els treballadors i contra tots els sectors socialment desafavorits. La
competitivitat no és altra cosa que l’intent d’augmentar els beneficis
empresarials empitjorant les condicions de vida i treball.
L’atur
i la precarització i degradació del treball són una forma d’afeblir i
derrotar els treballadors i, per això mateix, han de constituir una
preocupació preferent del sindicalisme. Al mateix temps, la defensa de
les condicions de vida i treball (ritmes, torns, mobilitat,…) i la del
poder adquisitiu dels salaris, constitueixen el gruix del nostre
sindicalisme a les empreses. Són objectius valorables en sí mateixos,
sense acceptar que el lloc de treball i les condicions laborals siguin
una cosa que pugui ser compensada i canviada per diners.
Però
el sindicalisme no s’ha de reduir a l’empresa. La defensa de les
conquestes socials, la consecució d’unes polítiques econòmiques
redistributives, la lluita contra les injustícies socials, el
manteniment i avenç de la legislació laboral i sindical que garanteixi
els nostres drets i llibertats, constitueixen uns objectius generals i
comuns pel nostre sindicalisme. La defensa d’aquests objectius, tant de
tipus general com els particulars de cada centre de treball, no es pot
portar a terme sense la participació dels treballadors. Si actualment
ens trobem amb una ofensiva del Capital sense precedents i amb un
retrocés dels treballadors, dels seus drets i les seves condicions de
vida i treball, és perquè els treballadors ens hem deixat desarmar i
desmobilitzar, deixant els nostres interessos en mans d’un sindicalisme
entregat i burocràtic, que ens ha portat a una dinàmica de pèrdua de
força paral·lela a l’increment de les exigències i la força de la
patronal.
Conclusió:
Tot això només és una esquemàtica
presentació de la CGT. Per damunt de tot, la CGT és un projecte que
tenim que construir entre tots i totes, un projecte obert, les
possibilitats i limitacions del qual depenen de nosaltres mateix@s. La
participació a l’Organització ha de ser un pas en el camí de
constituir-nos en protagonistes, en agents actius de les situacions que
ens afecten. La lluita per la llibertat i la justícia, per aconseguir
una societat millor, no té altre camí.